¿Vols asegurar-te un excel-lent estat d’anim?.La clan está eb realitzar petits gestos diaris.Us explico els que funcionen. AMABILITAT.: Saluda mirant els ulls,digues alguna “galantería”,dòna les gracies,comparteix….La amabilitat i la generositat creen automáticament una desposta positiva en els altres.El que fa que ens sentim millor amb els demés i amb nosaltres mateixos. CAMINAR:.Oblidat de tot i camina, a pas rapid,sen-se pensar en res,cosa de mitja hora.Quan sentis con se t’aclareix el cap i et pasa el mal-humor i a la vegada et sents més fort,potser tindrás ganes d’allargar el passeig.Peró fes-ho quan t’ho demani el cos. BEURE: ¡Aigua, es clar!.L’has de tenir a l’abast, a la feina,al cotxe, aprop del sofá… Preveu problemas cardíacs,respiratoris,mals de cap,etc..L’aigua ens possa guapos,conserva la pell flexible i amb aspecto lluminós. PLUJA: El seu cant tranquilitza,escolta caure la pluja contra els vidres. NIT: Mira els estels des-de la teva terrassa o amb la finestra oberta,sent el silenci,tot está tranquil,deixat contagiar per aquesta pau. RIURE: Encara que no existeixi cap raó per desplegar un preciós som-riure,l’acció de fer-ho proporciona benestar.Fes-ho sempre que puguis. La vida és un conjunt d’experiéncies.Sóm el que pensem i el que creiem que som,ja que estem on estem per les decisions que hem prés.Som responsables de les postres actitus,ja que som nosaltres els que triem com afrontar els nostres problemas i com resol-drels i com quassi sempre, encertem. QUE EL VOSTRE SOM-RIURE SIGUI EL MILLOR REGAL!! ELS VOSTRES ULLS EL MILLOR DESTI!! I LA VOSTRA FELICITAT EL MILLOR DESIG!! Marisol García

Es el cor el que em parla i el teu record,el que em fa escriure.Et xiuxiue-jo molt fluiste que has de surtir-ne i seguir endavant,que ets molt valenta;gemegues i poc a poc,quasi incipient,fas un somriure.T’agafo les mans i vull aixecar-te,peró no puc.Aquesta i cosint la ronit he somiat que caminaves i parlaves i jo tota contenta volía dir-li a tot-hom. Els que tot ho saben (i no saben res)alguna vegada m’han insinuat que no tens proa validessa.Jo ja no ménfado quan sento aixó,tant sols memoritzo la teva preséncia a lo llarg de tots aquets anys de la meva vida i no soc capaç de trobar cap fallida per part teva. No fa gaire temps vais escriure un esboç sobre tú i en aquets moments percebo que no tendría prou paper per escriure el que sento. Trobo a faltar tant i tant aquelles estones que ens passavem enraonant,amb la nostra complicitat,els teus consells,elteu suport,la teva fragilitat i tendresa,i encara crec veure com allites als meus fills i rius amb els seus ensurts,escombrant l’escala,fregant els plats de la pica i cosin la roba o plegant els llençols. Amb els moments més durs,sempre has estat al capdevant,lluitant perqué res no ens faltés I tot I que ara ja no ets conscient i et debats en un mar d’incerteses,vull demanar-te que segueixis lluitant aferrissadament,encara que gairebé no et quedin forçes. Miro els teus retrats i els abraço i em sembla sentir el bategar del teu cor,la tebiessa de la teva pell que ara és transparent com el cristall. Ara recordo em més claredat,totes les históries familiars que m’explicaves.Miro les coses boniques que ménvolten,el cel clar plé d’estrelles,els núbols imponents,la fredor de l’aigua trontollant pedres avall del riu que tant tágradava trepitjar.Tot aixó que omple la meva mirada,voldía portar-tho amb un cabaçet i desplegarte-ho perqué pogesis tornar a sentr-ho. Sempre viurá amb mi tot lo bó que em vás ensenyar. Ara la teva habitació és buida i no sé quan tornarás,encara sento la teva olor quan obro els calaixos…….. Marisol García